|
FINAL Amics morts i molts que no ho eren avui vénen a veure'm, avui vénen a buscar-me amb cares de ningú. Volen endur-se els meus records prohibits, els esborranys de la meva demència, el to dramàtic i el deix malaltís que he anat bastint tots aquests anys. Forasters i pretendents de cera avancen lentament, amb procacitat intensa em miren fixament. La convivència s'ha tornat banal, la pervivència, espasmòdica. La inconsciència no té final, la meva por no té resposta. La vigilància s'ha tornat cruel ara que vetllo el darrer canvi d'hora, ara que sé el que no cal saber, ara que sé que és massa tard. No oblidaré els qui m'estimaven, no deixaré els qui mai no he deixat. Seré una imatge dins d'una pantalla Seré un record d'un temps passat. Amics morts i molts que no ho eren avui vénen a veure'm. |