|
HEREUS Joves pitjor que vells, impresentablement distrets, al mirall de la perfídia ignoren els motius concrets. Joves consentits, esclafables amb un dit, a les barbes del dimoni llepen fils que no han cosit. Joves esmaperduts, gelosos i saberuts, aixequen les mans enlaire perquè al fons no els queda gaire. Joves incandescents, batejats amb el neguit, sense pressa en madurar-se, ja fa temps que s'han podrit. Joves impenitents, condemnats perquè no saben d'un fàstic que ja no atrapen a veure'n les dimensions. Per sort els deixarem a la seva sort, i un món ben mort i poca gràcia. Per sort ja no hi serem abans de veure com s'ho agafen. |