Le mal

Tandis que les crachats rouges de la mitraille

sifflent tout le jour par l'infini du ciel bleu;

qu'écarlates ou verts, près du roi qui les raille,

croulent les bataillons en masse dans le feu;

tandis qu'une folie épouvantable broie

et fait de cent miliers d'hommes un tas fumant;

-pauvres morts! dans l'été, dans l'herbe, dans ta joie,

nature! o toi qui fis ces hommes saintement…! -

Il est un dieu, qui rit aux nappes damassées

des autels, à l'encens, aux grandes calices d'or;

qui dans le bercement des hosannah s'endort,

et se réveille quand des mères, ramassées dans l'angoisse,

et pleurant sous leur vieux bonnet noir,

lui donnent un gros sou lié dans leur mouchoir.

El mal

Mentre les escopinades vermelles de la metralla

xiulen tot el dia per l'immens cel blau

i escarlates o verds, prop del rei que els ridiculitza,

s'enfonsen els batallons en massa sota el foc;

mentre una espantosa bogeria destrueix

i converteix cent mil homes en una pila fumejant;

-pobres morts! en ple estiu, a l'herba, en la teva joia,

oh, natura! tu que vares fer aquests homes santament...!-

Hi ha un déu que es burla de les tovalles adomassades

dels altars, de l'encens, dels grans calzes d'or;

que amb la bressada dels hosanna s'adorm,

i es desperta quan algunes mares, arronsades

en l'angoixa i plorant sota la seva vella còfia negra,

li donen una gran almoina lligada al seu mocador.