|
Dia boig No, no facis cas, viure és riure quan no pots plorar. No, no facis cas, les punyalades no maten mai. I si un dia boig t'agafa, no, no facis cas, tu no hi pots pas per més que hi facis, deixa-ho córrer, deixa-ho estar. No, no facis cas, que l'angúnia no és cap defensa. No, no facis cas, si viure és el que desitges. I si un dia boig t'agafa, no, no facis cas, tu no hi pots pas per més que hi facis, deixa-ho córrer, deixa-ho estar. |
|
Vies d'extinció He agafat l'últim tren, el més difícil, he agafat l'últim tren, aquell que para on vol. Per un vagó desert he deixat la vida, per un vagó desert he deixat el món. He decidit somiar que tot és possible, he decidit marxar i provar sort. He deixat enrere les il·lusions falses, he deixat molt lluny velles passions per vies de camins que desconeixia, perseguint el sol fins a l'horitzó. He agafat l'últim tren, el més difícil, he agafat l'últim tren, aquell que para on vol. He deixat enrere les il·lusions falses, he deixat molt lluny velles passions per vies de camins que desconeixia, per vies d'extinció. |
|
Confessió Al final, cauré de genolls, suplicaré que algú em faci mal, que em matis. Al final, hauré de mossegar-me els llavis, hauré de callar o hauré de mentir. Jo ja he vist el que havia de veure i ja he negat el que un dia em vaig creure. I ara sóc el fill d'un temps, el fill d'una neura, sóc el fill maleït que un dia vau perdre. Jo ja he vist el que havia de veure i ja he negat el que un dia em vaig creure. I ara sóc el fill d'un temps, el fill d'una neura, sóc el fill maleït que un dia vau perdre. I no suplicaré que em salvis. |
|
Montjuïc Encara hi ha gats a Montjuïc i coloms a la casa de Victòria Eugènia, afrodites i neptuns trencats i autoescolars ferint la tarda. Avui que ser romàntic és un luxe, avui que el món és una fira, l'aigua corre només els caps de setmana. Rimbaud venia negres i jo em vendria la terra. Encara hi ha preguntes al castell dels tristos fats invisibles: per què Caïm va matar Abel i jo mataria la resta? Avui que ser romàntic és un luxe, avui que el món és una fira, l'aigua corre només els caps de setmana, l'aigua corre només a Montjuïc. |
|
Sentits Compulseu el vostre gust, no us escapeu del flaire, obriu de bat els ulls i ompliu-vos el cap d'imatges. I que per una il·lustre sort tingueu una bona mort. Tota bèstia té un refugi, tota bèstia té un destí. Només les ànimes disminuïdes no fan cas dels endevins. I que per una il·lustre sort tingueu una bona mort. |
|
El vent dels déus Vents sinistres atapeint les goles, adés i ara fa cent anys que estem tancant totes les portes i lentament roseguem els planys. De la misèria, n'han fet llosa i dels records, falses menòries. Que no bufi mai més el maleït ponent ofegant les ànimes com si fossin sospirs. Adés i ara fa cent anys, estranya manera d'anar morint. De la misèria, n'han fet llosa i dels records, falses menòries. |
|
Nocturn Volar de nit és perillós: de vegades, no es troba el final. |
|
Art de trair Un cop la passió pot més que la por, la por infinita d'abraçar el teu cos. D'una manera estranya i prenyada d'avís el cor desvetlla en mi la més gran injustícia. Jo, que no tinc paraules perquè tu puguis sentir-me, no sé com desfer-me d'aquesta agonia un cop deixats enrera els vils anys de desig, desitjos acomplerts de manera astuta. M'adono que fer-te mal seria ferir-me, que hi ha un abans i un després de tenir-te. |
|
Déu i el gos Déu i el gos són dos units en un sol cos per un misteri. Déu no és bo, el gos tampoc, vigila no et mosseguin. Un és sant, l'altre és boig, depèn de qui ensopeguis. Déu i el gos són dos, som tu i jo i tots, no és cap sorpresa. Jo no sóc bo ni tu tampoc, ni ningú no és el que sembla. Uns per massa, altres per poc, depèn de qui és venjat o de qui es venja. Déu i el gos sota el cel fosc, instant la lluna a caure sobre tots. |
|
Vici Tu em fas malbé, em destrosses el cos i m'estelles el cap. Tu em fas malbé, em dispares amunt fins que no sento res, no sento res. Tu i només tu, no necessito ningú més. Tu em fas malbé quan et porto a la sang i et porto al cervell. Perquè tu ets el final i ara és massa tard, no et podria deixar, no et vull deixar. |