|
Procés Infecció, desolació, sensació de perdició. Temptació, indecisió, privació d'estimació. Qui ets tu? Què fas tu? Què vols tu? I a on vas? Addicció, repetició, sensació de destrucció. Perversió, imitació, privació de salvació. Qui ets tu? Què fas tu? Què vols tu? I a on vas? |
|
Cicle Escolta'm bé, et diré què pots fer: agafa algú distret i pensa que ets tu. I si veus que no t'agrada, que no és com tu et pensaves: fes-lo malbé. |
|
Kitsch diu Llum de febre en els teus ulls, cecs de veure't enganyat, cansats de tenir paciència, cansats d'haver d'esperar. Però no et fa mal. Odi i ràbia en el teu cos, mort de veure's incapaç de buscar fins a trobar l'orgasme entre les ruïnes. Però no et fa mal. |
|
Autoviolació Autoviolació, no pots esperar més, el teu monstre sap que no ho resisteixes més, que no intentaràs escapar-te'n, ni operar-te'n ni desfer-te'n. Per què ens demostres a tots que no ho pots superar? Plorar no ha estat mai cap solució. El teu penediment és ridícul, plorar i penedir-te'n és ridícul. Càstig, càstig és el que necessites, et convé disciplinar-te una mica. Càstig, càstig és el que necessites, càstig, càstig, ordre i disciplina. Si no pots canviar, si no creus que és possible, no esperis més: autoviolació. |
|
Aprisió Cura'm del mal i treu-lo de mi que persegueixo el temps que he passat, el temps que he perdut fingint les pors que ara pateixo. Cura'm del dol i treu-lo de mi que malaeixo el temps que he passat, el temps que he perdut creant un món que ara destrueixo. Ja no em queda res per fer, ja no em queda res per dir. Ha arribat l'hora de marxar, ha arribat l'hora de fugir. |
|
Avís Sóc l'home malaltís, el teu company de cel·la, qui et diu malament quan tot va bé. Sóc l'home indecís, qui tres cops et nega, en qui confies cegament i sempre et falla. Sóc l'home fonedís, la teva mala estrella, qui esperes impacient quan ja no hi és. Sóc l'home perillós, una estranya parella, qui mana el teu desig i sempre et guanya. |
|
Rols No és estrany tenir cap i no fer-lo servir? No és rar no ser tu i pensar que sí? No és curiós tenir por i no fer-la patir? No és rar no ser tu i somiar que sí? No hi ha res com no fer res, no hi ha res. No és precís ser un assassí, no cal matar-s'hi. No és estrany tenir cos i no fer-lo sentir? No és rar no ser tu i pensar que sí? No és curiós tenir déu i no fer-lo morir? No és rar no ser tu i somiar que sí? No hi ha res com no fer res, no hi ha res. No és precís ser un assassí, no cal matar-s'hi. |
|
Crisi No cal ser la llum, només brillar a les fosques, fer de la teva cova un recer propi i segur. Ser un rei a l'exili, nostàlgic i ofès, l'últim descendent d'una raça oblidada. Ser pare i ser mare de l'univers. No cal ser feliç, només semblar-ho a estones, fer de la teva vida un conte cruel i pervers. Ser un fera salvatge d'amor ferida, l'escuma d'una onada sense fre. Ser pare i ser mare de l'univers. Ser un fera salvatge d'amor ferida, l'escuma d'una onada sense fre. Donar un pas de gegant dins de l'abisme d'una crisi perfecta en moviment. Ser pare i ser mare de l'univers. |
|
Rancor Tres són els noms dels dolors del meu cos: tu, jo i la buidor. Tres són els noms de les pors del meu cos: tu, jo i la foscor. És la meva forca, és el meu patíbul, és el meu botxí: la vida. Tres són les cordes que em tiben el coll: tu, jo i la tristor. Tres són les cordes que em seguen el coll: tu, jo i el rancor. És la meva forca, és el meu patíbul, és el meu botxí: la vida. |
|
Abús Us somio quan torno a casa i s'apaga la llum. Us somio quan torno a casa i tot es torna fum. I us veig al meu costat, sé que us tinc al meu costat. Sou els responsables del meu pitjor estat. Us oblido tan fàcilment com us he recordat, un cop us he usat i us tiro. Us oblido tan fàcilment com us he desitjat, un cop n'he abusat i us tiro. |
|
Mania Necessito algú que necessiti algú, però no necessito ningú com ara tu. Necessito algú que mortifiqui algú, però no necessito ningú com ara tu. Necessito algú que santifiqui algú, però no necessito ningú, ningú com tu. |
|
Foc off Foc, et crema endins. Foc, la teva por et crema. Foc, flames grogues t'encenen. Foc, com una teia vivent. Fum, et giravolta. Fum, per sota i per sobre. Fum, gris de fòbia. Fum, rabiós i dens. No té cap misteri, no quedarà res, ni cendra per a sabates per entrar a l'infern. Foc, al teu voltant. Foc, la teva por et crema. Foc, flames grogues t'encenen. Foc, com una teia vivent. Fum, et purifica. Fum, per fora i per dintre. Fum, boig de neguit. Fum, davant l'incendi. No té cap misteri, no quedarà res, ni cendra per a sabates per entrar a l'infern. |