L'infern a casa

Finalment dement seria un bon principi,

una sòlida garantia de continuïtat.

No encendre'm més, guanyar la partida,

viure de mentida o ser transparent.

Finalment dement, seria prou recompensa,

una idíl·lica malaltia per manca d'ansietat.

No veure'm més, triar la sortida,

perdre la memòria o quedar inconscient.

Però al final tot queda igual o, més que mai, t'afecta.

La pell

Avui m'he posat les dents i les cames dels diumenges,

he agafat el bastó negre i el barret de les visites.

Avui m'he mostrat atent, dolçament imprevisible,

he lluït el meu encant i m'he fet irresistible.

Avui m'he posat la pell i el somriure reversible,

he adoptat un gest prudent i l'idioma del cinisme.

Avui m'he sentit content, un plaer indescriptible,

he tornat a ser dolent i m'he fet imprescindible.

Ara em puc permetre el luxe de no fer res i distreure'm,

i cada cop fer-la més grossa sense treure'm la disfressa.

Quan em sento més idiota és quan em sento més segur,

és quan sóc prou miserable per poder riure'm de tu.

Quan em sento més idiota és quan em sento més segur,

és quan puc enamorar-me que ja no em fa por ningú.

Al carrer llarg

Un cos s'aixeca, de sobte diu "hola"

i, de pressa, t'adones que ja no hi és.

Un home, dos homes miren cap a fora,

espien qui passa, què passa al carrer.

És trist veure com et miren,

un ull sobre l'altre i tots sobre teu.

Qui sap qui tens al costat, a la vora del teu braç.

I no et decideixes, no saps què fer.

I ningú no vol ajudar-te.

Al carrer llarg això és molt normal.

Joan d'arc

No és per a mi jugar així.

No és per a mi estar aquí.

No és per a mi fingir.

No és per a mi.

Retrat d'un amic

Quan sol em sento, esperits de vi em consolen

refent desesperades esperances d'un nou camí.

I se'n va la por momentània d'epil·lèptics impulsos

que em traeix sovint.

I desconsol no envejo, prou pena tinc de ser com sóc.

Fins que noves circumstàncies, potencials trasbalsos

m'esclafin de nou i m'adoni, sobtat,

amb repentina duresa que estic sol, altre cop.

I desconsol no envejo, prou pena tinc de ser com sóc.

Sol, altre cop.

Invitació

Vine, amb mi trobaràs allò que és prohibit.

No tinguis por i vine, jo et puc obrir les portes del mal.

On no hi ha foc més etern ni odi més infinit.

Vine amb mi.

Vine, abandona la llum i tria el patir.

Corre, et mostraré les petjades dels oblidats de déu.

Corre, els dolents, els penjats i els morts t'estan esperant.

Vine al foc més etern, a l'odi infinit.

Vine amb mi.

Identitat

Jo no sóc teu,

ni penjat en colors a la teva habitació,

no sóc teu.

Però saps que jo t'ho dono tot sempre per molt bon preu.

Jo no sóc teu,

no hi tinc cap obligació,

si fa al cas, compra't un gos,

no sóc teu.

No hi fa res la dignitat, és qüestió de propietat.

Jo no sóc teu, ni de ningú,

no sóc un trist full afegit al llibre dels teus records,

no sóc teu.

Amor, quan vulguis estar amb mi,

hauràs de fer cua per pagar.

Jo no sóc teu.

Jo sóc meu.

Crida'm

Crida'm un sol cop

i vindré a tu com un gos.

Sedueix-me amb la teva fragància

i podré seguir el pensament en cercles.

Les dures parets, forats del cervell,

pintats d'espant.

Imatges de mi mateix, del preu de la por eterna.

Dóna'm el fil, Ariadna,

dóna'm la llum que il·lumini

el camí que em tregui d'aquest laberint.

Pop de lluna

Rebentant poesies en ple estiu o collint flors i ombra.

Resant tranquil i assegut amb ulls de profeta.

La sang desfeta es torna oli, una taca de sang crua.

Esperant la lluna plena, esperant l'hora de tancar els ulls.

Avui la lluna serà amarga, no tindrà fi el seu viatge

sota la claror esclava d'una ciutat.

Mirant una pantomima entremig de leprosos.

Esperant la lluna plena, esperant l'hora de tancar els ulls.

Malviatge

Caic, no veig res, ignoro el meu nom,

no puc estar quiet, no puc cridar.

Caic, no veig res, no sento l'espai,

no puc controlar-me, no puc parar.

Caic, no arribo mai més, tinc por en moviment,

no puc tornar enrera.

Caic, no arribo mai més, tinc por en moviment,

no em puc agafar.

Caic i perdo el sentit, estic buit per dins,

no em puc aturar.

No em queixo, no em freno, només caic avall.

Caic, no arribo mai més, tinc por en moviment,

no puc tornar enrera.

Caic, no arribo mai més, tinc por en moviment,

no em puc agafar.

Insomnis negres

Em beuré l'enteniment fins que em surtin taques de colors.

Fer-se vell no és més difícil que posar-se una corda al coll.

Jo no hi sóc, no he existit mai, sobeviure demana massa esforç.

Què em passa a mi? Què ens passa a tots?

Insomnis negres d'una nit que ja fa molts anys que dura.

I no em cal córrer, no faig tard, que tot s'enfonsa a poc a poc.

No vaig enlloc.

Independència

Independència, no interferències.

Odi i violència, prou paciència per moments.

Independència, no circ-conferències.

Supervivència no és existència suficient.

Independència, no omnipresències.

Convergència i mala consciència

són el mateix.