. Diari de Girona: Kitsch, la música pels músics (10 de juny de 1988)
"... encara que en Lluís ens hagi remarcat que "ser músic és patir, és un fart de pagar" creiem que els Kitsch sobreviuen gràcies al sentiment que posen ells per portar endavant una història en la qual hi creen la música..."
Lluís Huguet
. Revista de Banyoles: Kitsch (Juny de 1988)
"Un dia em vaig trobar amb l'oferiment d'escoltar una cinta gravada pel grup Kitsch... la meva sorpresa va ser quan la vaig escoltar. Em va encantar i les lletres de les caçons eren excel·lents, pur reflexe de la vida, del mateix moment que està passant..."
Montse Babot
. Diari de Girona: Kitsch. Deixeu-me tastar el seu encant (7 de gener de 1990)
"... aquest disc és un treball madur, elaborat i ferm en el context musical, un disc ple de bones composicions que s'ha d'escoltar per intentar captar totes i cadascuna de les vibracions, emocions i sentiments que desprèn..."
Àngel Ayats
. Diari El punt: Oracions sinistres (4 de març de 1990)
"... el seu disc és un dels treballs de producció i enregistrament més cuidats que s'han fet al nostre país. El seu so demostra que hi ha un treball fet a consciència i que darrera la senzillesa aparent de les cançons hi ha un afany de recerca de noves sonoritats i ritmes..."
Àngel Quintana
. Diari El punt: Kitsch i Sangtraït van ecalfar l'ambient de la Nit de Rock de Santa Coloma (29 d'abril de 1990)
"... el grup banyolí va tocar amb molta força i el públic, sobretot el de les primeres files, va respondre animadament..."
Xavier Sans
. Diari de Girona: El pavelló de Santa Coloma es va omplir en la segona Nit del rock (1 de març de 1990)
"… dos grups de l'àrea gironina, com Sui Generis i els banyolins de Kitsch, van animar el personal amb temes contundents, demostrant que no tot el rock de les nostres comarques es concentra en els dos grups, Sopa de Cabra i Sangtraït, sinó que després d'enregistrar els seus primers discos, poden lluitar per un espai propi…"
Josep Mir
. Diari Avui: Pop-rock en català (10 de març de 1990)
"… fan una música força original i fins ara inexistent al nostre país. I no és només per l'aspecte musical, basat en un ritme atípic on la guitarra hi ocupa un lloc preeminent, sinó també per la lletra, on empren uns temes del tot allunyats al que estem avesats a sentir…"
Xavier Saladrigas
. Revista Rock de Lux: Kitsch. La Catalunya misteriosa (Maig de 1991)
"... Kitsch hacen un rock sugerente, agresivo y claustrofóbico... las letras están en estado puro... Desde Banyoles, Kitsch defienden su autosuficiencia frente a todo..."
José Antonio Pérez
. Revista El Temps: Kitsch o el rock autosuficient que ve de Banyoles (16 de juny de 1991)
"… ells, amb la seva samarreta negra i les ulleres de cec, alcen una cella i continuen tocant. Amb dos elapés al mercat -el segon, enregistrat a Amsterdam; poca broma!-, els de Banyoles són un grup, diuen, a tenir molt en compte…"
Jesús Prats
. Diari Avui: I el fenomen continua... (21 de juny de 1991)
"... hi haurà l'oportunitat de veure formacions tan interessants com els Kitsch... són més sinistres que els seus col·legues, però amb qualitat. El seu handicap no és altre que el d'anar destinats a un públic més madur que el que alimenta altres formacions..."
J.M. Hernández Ripoll
. Diari Avui: Els organitzadors qualifiquen de positiu el balanç del Mercat de Música Viva de Vic (30 de setembre de 1991)
"… per Vic han passat els grups i els músics que actualment marquen l'avantguarda musical catalana. Des dels Kitsch, que es mostren com una de les formacions més potents de la nova generació del rock…"
J.M. Hernández Ripoll
. Diari El País: Éxito de público en la clausura de la feria de música de Vic (30 de septiembre de 1991)
"… tampoco es casualidad que el segundo disco de Lax'n'busto, recién aparecido, y el segundo de Kitsch, a punto de aparecer, puedan contarse entre lo mejor que se ha plastificado en Cataluña en los últimos tiempos…"
Miquel Jurado
. Revista Popular 1: Kitsch. Una lectura de exquisitez a la pasión compartida (Ocubre de 1991)
"… su postura nace de una exquisitez de conceptos que muchas veces se da de narices contra el propio ritmo del business musical. En este sentido son unos románticos obsesivos y atormentados, adjetivos de los cuales su música da sobradas razones. Los textos andan por los mismos derroteros…"
Magda Bonet
. Diari El Punt: El grup Kitsch reuneix més de mil persones a l'envelat de Banyoles (20 d'octubre de 1991)
"… el concert de Banyoles va confirmar, però, que Kitsch és ja només el nom del grup i que en cap moment es pot fer servir un qualificatiu per un grup que realitza una música molt més avançada del que és corrent…"
Albert Soler
. Diari El País: Kitsch II (26 d'octubre de 1991)
"… restos de un pasado de rock siniestro se mezclan hábilmente con ritmos de gran contundencia, guitarreos penetrantes y unos textos nada desdeñables y cargados de ironía. Uno de los discos más sugerentes del rock de factura catalana…"
Miquel Jurado
. Revista Rock de Lux: Kitsch II (Novembre de 1991)
"… no resulta demasiado difícil colocar a Kitsch un paso más allá del grueso de los grupos que en estos momentos hacen rock, pop o heavy sinfónico en la lengua de Pompeu Fabra…"
Quim Casas
. Diari El Observador: Kitsch II (29 de novembre de 1991)
"… los Kitsch van en serio. Tienen ideas y van a izquierda, saben manejar las guitarras, escriben letras inteligentes y no les devora la ambición. Kitsch II es uno de los mejores discos aparecidos en 1991 en el estado español…"
Ferran Riera
. Revista Popular 1: Kitsch II (Novembre de 1991)
"… ellos son la razón más importante para que la etiqueta de "rock català" sea cada vez menos válida. Su sonido, actitud, forma de cantar, componer y presentarse en público no coinciden con las coordenadas de ningún otro grupo del panorama musical cantado en catalán…"
Nando Cruz
. Revista Neón: Kitsch. El universo interior (Novembre de 1991)
"… son la tangente del llamado rock catalán. Mientras el resto andan copiándose los unos a los otros, Kitsch saben salirse por la tangente y, sobretodo, ofrecer algo nuevo, unas sensaciones y unas imágenes cargadas de sentimiento de su mundo interior…"
Neón
. Revista El Temps: Kitsch (4 de novembre de 1991)
"... Kitsch continua, així, en el camí de la renovació i l'experimentació dins el ventall de possibilitats que ofereix el rock. Una tasca poc explorada per la resta dels nous grups del panorama del rock cantat en català..."
El Temps
. Revista El Temps: Kitsch, un rock molt personal i compacte (25 de novembre de 1991)
"... escoltem un rock molt compenetrat, cançons amb constants variacions i canvis de ritme que trenquen estàndards i donen força i cos a unes lletres molt treballades... Ens trobem davant d'un grup que, a part d'aportar originalitat, aporta, eminentment, qualitat..."
Oriol Cortacans
. Revista Showpress: Kitsch II (Novembre de 1991)
"... uno de los grupos catalanes que parece tener entidad suficiente para su permanencia... un disco duro, con una carga de agresividad en música y letras matizada por el desengaño, constituye una entrega elaborada y una aportación estimulante, sobresaliente, al rock que se viene haciendo en el nordeste peninsular..."
Showpress
. Diari Regió 7: Kitsch II. Una conxorxa estètica que pren cos (30 de novembre de 1991)
"... Si amb el seu primer lliurament ja es presentaven com uns merescuts hereus a la catalana de la música independent britància del darrer lustre, amb aquesta segona part, la conxorxa pren cos i representa un seriós perill per a l'actual mainstrem (tan conservador) de la nostra indústria..."
Carles Blaya
. Revista El Tubo: Kitsch. Los chicos malos del rock catalán (Gener de 1992)
"… uno de los grupos con más futuro dentro del rock en catalán, tanto por su actitud como por su música, cosas que les desmarcan bastante de la actual movida catalana…"
Ferran Amado
. Revista Dijous a la Bústia: Kitsch, fanàtics de sí mateixos (Gener de 1992)
"… probablement els Kitsch siguin la proposta musical més europea que hi hagi actualment a Catalunya…"
Carles Pujol
. Diari El País: La gran noche de Kitsch (23 de febrer de 1992)
"… el grupo de Banyoles demostró en Zeleste que tiene un presente y un futuro claros, pero su música no es de gran público…"
Miquel Jurado
. Diari de Girona: Simpatia per l'after-punk (23 de febrer de 1992)
"… va servir per revalidar allò que tothom ja sabia: que els Kitsch són una de les formacions més madures del nostre migrat panorama musical…"
Carles Pujol
. Diari El Punt: Kitsch va demostrar a Zeleste un grau de maduresa inèdit en el rock català (23 de febrer de 1991)
"… el grup va funcionar en tot moment com una màquina perfecte i, almenys en la seva actitud, no tant en la seva concepció sonora, semblaven els Clash èpics i combatius del període 77-79…"
Xavier Castillón
. Diari Avui: El monstre despert (25 de febrer de 1992)
"… el potencial de la banda té força suficient com per creure que aquest grup té un futur musical que de ben segur anirà més enllà de les nostres fronteres…"
J.M. Hernández Ripoll
. Diari La Vanguardia: Más allá de Cataluña (27 de febrer de 1992)
"… hoy por hoy, lo que hay es un una banda cuyo nervio e intensidad no tienen parangón en el principado…"
Karles Torra
. Revista Popular 1: Kitsch. Los más internacionales (Juliol de 1992)
"… Kitsch son letra, música y también imagen. Atacan todos los sentidos al transmitir sus vivencias. Huyendo de erróneas etiquetas que les han colgado en diferentes momentos se autodenominan "rock directo". No son góticos, líricos ni siniestros. Son contundentes, agrasivos y con una gran personalidad…"
Carles Pujol
. Nota promocional del Kitsch III Directe (Novembre de 1992)
"... un directo de verdad, sucio, desnudo, áspero e inclemente. Un directo con la brutalidad y los claroscuros propios de su música. Un directo tan contundente como el ruido que hace un cuerpo al estrellarse sobre el asfalto..."
Luís Hidalgo
. Diari Avui: Kitsch recull un concert en directe en el seu darrer treball (7 de desembre de 1992)
"... no entren dins el sac del rock català perquè les connotacions que això representa no tenen res a veure amb ells. Les seves lletres van més enllà del desamor i reconeixen que la seva música, d'entrada, no és fàcil d'assimilar..."
Cristina Estrada
. Diari de Girona: Kitsch creix en agressivitat sonora (13 de desembre de 1992)
"… el grup va encarrilar un concert visceral i passional com pocs se n'han fet. Kitsch són com una metralladora. Les seves cançons són cada cop més ràpides i agressives…"
Carles Pujol
. Diari El País: Descarga sin contemplaciones (13 de desembre de 1992)
"… les sitúa en el nivel de quienes sienten la música como algo pasional. Por ello, los directos del cuarteto son algo así como una descarga corta e intensa de música fiera que no quiere contemporizar…"
Luís Hidalgo
. Diari El Punt: A l'americana, de blanc i en plena forma (13 de desembre de 1992)
"… Kitsch és i serà un grup imprescindible per mantenir el respecte a un concepte tan devaluat com és del rock català dels anys 90…"
Xavier Castillón
. Diari El Observador: Con un contundente directo Kitsch abre gira en Banyoles (13 de desembre de 1992)
"… el contundente rock guitarrero de Kitsch animó a las cerca de mil personas que se dieron cita para asistir al primer concierto de la gira…"
Ana María Dávila
. Revista El Tubo: Kitsch III Directe (Febrer de 1993)
"… es un buen trabajo para los que queráis descubrir a una de las bandas con el mejor "live" que hay actualmente por la zona catalana…"
Ferry Farra
. Diari El Punt: La travessia dels Kitsch (Abril de 1993)
"... la música del grup banyolí casa perfectament amb les seves lletres. Un so que sap despertar la fúria i la ràbia sense prémer l'accelerador. Una música que inflama els escenaris i que al costat de les lletres et trasllada cap a paratges obsessius i lacerants..."
Miquel Aguirre
. Diari El Punt: Un grup de rock que treballa amb coherència (3 de maig de 1993)
"... el grup banyolí Kitsch no figurava entre els quatre grans del rock català que van cantar al Sant Jordi, al juny de 1991, no ha tingut cap hit discogràfic, ni ha ofert concerts massius. En canvi, ha despertat unanimitat en la crítica i la seva proposta ha estat beneïda com una de les més interessants i coherents del panorama musical català..."
El Punt
. Diari Regió 7: Escletxa en un paisatge esmorteït (18 de maig de 1993)
"... el fet que la banda demostri inquietuds i ganes de continuar arriscant és el millor aval que Kitsch continuarà sent un dels grups (potser el grup) més interessant de l'esmorteïda escena del rock en català..."
Carles Blaya
. Diari Nou Diari: Mala llet (20 de juliol de 1993)
"... Kitsch n'eren la màxima atracció i, un cop més, varen sorprendre. La meitat del repertori van ser cançons que no estan en els seus discos. Un podia esperar d'aquestes noves creacions una relaxació, una concessió cap al gran públic, però aquest no és el cas de Kitsch. El pas dels anys... no ha fet més light la proposta dels banyolins. En cada un dels seus concerts les cançons es transformen i guanyen agressivitat..."
Carles Pujol
. Diari Diari de Girona: L'etiqueta de rock català ja no funciona (26 d'agost de 1993)
"... la música del grup Kitsch és diferent. La seva música barreja el punk, el sinistre, el hard core, el tràgic blues, passa pel seu filtre musicalv i es converteix en un estil personal. És un grup bastant difícil de classificar. Com ells mateixos diuen "sona a Kitsch"..."
Rocío Abelenda
. Diari Regió 7: Kitsch torna al Bages per actuar a Avinyó ( 17 de setembre de 1993)
"... Kitsch, que compta amb tres àlbums en la seva discografia, és una de les bandes més arriscades del panorama del rock en català..."
Carles Blaya
. Revista Kerrang: Revolución innovadora del rock catalán (Octubre de 1993)
"... no tienen prisa, creen en su música y en la alternativa que han forjado. Difíciles de etiquetar, sin parangón en el rock cantado en catalán, te invitan a sumergirte en su cosmos particular y a que adivines por ti mismo la música que están creando..."
Jaume E. Planas
. Diari El Punt: Un cas atípic de reconversió conscient (24 d'octubre de 1994)
"... hi ha pocs grups en la història del rock que hagin modificat profundament la seva línia estilística i se n'hagin sortit sense caure en l'oportunisme o les pràctiques antinaturals. Kitsch ja ha entrat en aquest reduït club de privilegiats..."
Xavier Castillon
. Revista Enderrock: Kitsch IV. Trenquen amb tot (Març-abril de 1995)
"... només són tres músics; el nom és un monosíl·lab; el disc és només un número; els títols són només una paraula i les cançons van directes al fetge. Austeritat i autosuficiència. I per si semblava poc, un disc conceptual. Amb el segell pefeccionista i autocrític que els defineix..."
Agnès Rotger
. Diari Avui: Kitsch IV (29 de març de 1995)
"... Joan, Lluís i Bep segueixen fent un rock de caràcter dur, sense concessions a orelles tendres, però demostren que formen una de les bandes més sòlides i més compactes que han sorgit a Catalunya en tots els temps. Ells poden ser l'alternativa de qualitat a un pop que no surt de quatre esquemes. Cada vegada més poderosos..."
J.M. Hernández Ripoll
. Revista Individu Ocult: Kitsch IV (Juny de 1995)
"... els Kitsch del 95 són més bèsties i enfurismats. Rítmicament enrampen i convulsionen. Les lletres sentencien amb ràbia... Kitsch IV ha obert les portes a una revolució que em demano si podrà ser entesa més enllà dels sectors alternatius..."
Carles Pujol
. Revista El Triangle: Algun dia, Banyoles no serà recordada únicament pel seu estany (Juny de 1995)
"... Però ara no queda més remei que treure's el barret davant la perseverància d'aquesta penya, que ha aconseguit trencar el suposat sostre a què semblaven condemnats. I l'han trencat amb una barreja de goma-2, amosal i trilita, com a mínim, perquè Kitsch IV és una bomba elèctrica que no dóna treva a qui l'escolta..."
El Triangle
. Revista Popular 1: Kitsch (Juliol de 1995)
"... siempre han sido considerados los malos de la película por el simple hecho de pretender ampliar el abanico de estilos del Rock Catalán... Kitsch refleja el sonido y el espíritu de las bandas punks británicas del 77, algo que no estimula mucho el mercado catalán pero quizás sea el momento de hacerlo..."
Carlos Ramírez
. Revista Guia del Mercat: Kitsch IV (29 de setembre de 1995)
"... guitarres esmolades i rock d'avantguarda per aquest trio de Banyoles, que deixa la pell sobre l'escenari. Una proposta inexcusable per copsar el quart àlbum d'un dels grups més interessants de l'escena musical catalana..."
Guia del Mercat
. Diari El Punt: Kitsch i Flyrtin'Peyotes a un pas de la perfecció en una Copa intransitable (30 d'octubre de 1995)
"... Lluís Costabella, Joan Pairó i Bep Graboleda han madurat un estil proper al hardcore nord-americà de bandes com Fugazzi, sorgit d'un trencament voluntari amb la seva trajectòria anterior i reflectit a Kitsch IV. La seva gran versió d'Autosuficiencia, de Parálisis Permanente, va cloure una actuació modèlica..."
Xavier Castillón
. Diari El Punt: Kitsch V (20 d'octubre de 1996)
"... el cinquè episodi de Kitsch recupera en part el so dels dos primers àlbums, amb moments d'especial inspiració (Per variar) excel·lent..."
Xavier Castillón
. Revista Pack de So: Kitsch. Retrobant-se amb les arrels (Novembre de 1996)
"... la força és dins l'últim treball dels banyolins Kitsch on creen atmosferes inquietants amb guitarres esmolades fins al límit, ritmes que et transporten a un altre univers. L'univers on les lletres parlen només per a tu. El que vulguis sentir o el que sentis és quelcom més del que pots imaginar només escoltant-lo un cop. Kitsch V et farà de revulsiu interior i t'enganxarà d'una sana manera..."
Cinty
. Diari El 9 Nou: Defunció vista per a sentència (2 de desembre de 1996)
"... la seva força, la seva visceralitat i potència, els ha fet sobreviure a tots els esdeveniments, amb la suficient dignitat per seguir sent l'únic (o un dels pocs) punt de referència del rock cantat en català... si només tres homes són capaços de crear tal contingent sònic, sense perdre en cap moment el sentit d'una melodia que sura en totes les composicions, jo em pregunto perquè altres bandes necessiten tants teclistes, percussionistes, saxofonistes i ballarines assexuades per acabar facturant uns resultats ridículs..."
Jordi Remolins
. Diari El Punt: Que ningú intenti buscar una lògica a la nostra discografia, perquè no en té cap (22 de desembre de 1996)
"... el més important de tot és que Kitsch IV és un disc fet totalment per nosaltres i per gent del nostre entorn. És un projecte molt professional fet per persones que tant de bo puguessin ser professionals; el que passa és que això no dóna aquí prou per ser-ne..."
Xavier Castillón
. Diari Diari de Girona: Global: Bon any 1997 (12 de gener de 1997)
"... Kitsch ha mantingut sempre aquest segell personal que els ha caracteritzat des dels seus inicis i continua essent una de les bandes de rock català més valorades per la crítica especialitzada... Kitsch ha desenvolupat sempre un rock a votes alternatiu, creatiu, original incisiu i sensible..."
Àngel Ayats
. Diari Avui: Kitsch 5 (15 de gener de 1997)
"... Lluís Costabella, Joan Pairó i Bep Graboleda són les ànimes més fosques del rock concebut en terres catalanes. Amb el nom de Kitsch ja han complert més d'una dècada i ara, amb un nou disc, han decidit tornar als seus inicis..."
Pep Blay
. Revista Enderrock: Kitsch 5 (Gener de 1997)
"... en un 96 bastant pobre pel que fa a bons treballs en català, podem estar contents que els Kitsch ens hagin salvat d'acabar l'any suïcidant-nos per culpa de molts grups i els seus respectius discos. El cinquè dels discos dels de Banyoles et transportarà a l'altra dimensió del planeta Kitsch, un lloc que, un cop ja hi has entrat, difícilment podràs sortir-ne..."
Ferran Amado
. Revista El Temps: Kitsch 5 (Gener de 1997)
"... el grup de Banyoles decideix tornar als seus ritmes originaris... recuperen les cançons més senzilles, però no per això menys inquietants. La majoria de les lletres... són poesies concentrades que poden fer pensar... i somniar..."
El Temps
. Revista Popular 1: Kitsch 5 (Gener de 1997)
"... ellos siguen ejerciendo de francotiradores. La verdad es que si toda esa movida realmente poseía algunas características en común, Kitsch poco o nada (excepto el idioma) tuvieron que ver con ellas. El grupo construye su carrera sin prisas pero con la seguridad de quien sabe lo que está haciendo y además disfruta con ello... tanto si te gusta como si no, de aquí se pueden sacar muy buenas ideas..."
Yuri Vargas
. Revista Individu Ocult: Música per Bòsnia (Febrer de 1997)
"... Kitsch van tornar a demostrar que són imparables, amb versions de La mala vida de Mano Negra i Isla de encanta dels Pixies incloses..." Xavier Juanhuix . Revista Rocks: Kitsch 5 (Març de 1997) "... tot plegat, un molt bon treball dels nens dolents de l'anomenat "rock català" i un disc més que recomanable..."
Mónica Sancho
. Diari El Punt: La bona llibertat creativa (25 de maig de 1997)
"... Kitsch ha fet sempre el que ha volgut; ni més ni menys. I ara el grup ha decidit donar un pas de gegant en el difícil camí de la llibertat creativa... Kitsch reparteix en dues parts una selecció de cançons realment maques -sí, maques-, en què queda al descobert la perícia instrumental del grup... Guitarres netes i lliures de qualsevol distorsió, ritmes electrònics bàsics sobre ambientacions que predisposen a la nostàlgia. El Curset mostra una cara inèdita de la naturalesa polièdrica del grup..."
Xavier Castillón
. Diari Diari de Girona: Kitsch 0 (27 de maig de 1997)
"... l'exitosa presentació del Curset redescobreix uns Kitsch sorprenentment nítids, unes guitarres clares i unes composicions inesperades... En la posada en escena, impecable, l'espectacle va aprofitar la combinació de projeccions de paisatges tramats, una il·luminació fosca i efectiva i la mateixa il·luminació del recinte, que semblava haver estat creada per a aquest concert..."
Xavier Juanhuix
. Revista Rocks: ¿Qué fue del "Rock Català"? (Juny de 1997)
"... los de Banyoles siempre han sido distintos al resto. Empezaron con una estética after punk siniestra para, con el tiempo, olvidarse del after y quedarse con un punk-rock afilado que ha quedado plasmado en sus discos..."
Rocks
. Revista Individu Ocult: Curset d'iniciació al fracàs 1997 (Juliol de 1997)
"... perquè en personalitat, per bé o per mal, no hi ha qui els guanyi, i aquest és l'espectacle més acústic que poden oferir..."
Xavier Juanhuix
. Revista Enderrock: Concerts (Juliol de 1997)
"... Kitsch, agradin més o menys, tenen grans virtuts. Són honestos, apassionats, arriscats i en directe es buiden com pocs. Als qui no heu connectat amb el seu món us semblarà exagerat que afirmi que el que es va veure a Banyoles és, de llarg, el millor espectacle que hem vist en el que portem d'any..."
Carles Pujol
. Revista Enderrock: Rock en català al Pirineu (Setembre de 1997)
"... els banyolins Kitsch van complir. Van arribar, van tocar a mitja tarda sota un sol espaterrant i van marxar. Va ser una actuació llampec carregada, això sí, de força i brutalitat..."
Enderrock
. Diari El 9 Nou: Amb el rock català es va voer anar massa ràpid (27 de febrer de1998)
"... definir Kitsch no és fàcil. Per a alguns, és un grup de culte i, per a molts altres, uns autèntics desconeguts. I és que la trajectòria musical d'aquest conjunt de Banyoles és realment controvertida. Són el grup més sinistre i personal no només de Catalunya sinó de l'Estat: un conjunt únic, inclassificable i, alhora, dissortat..."
David Bassa
. Revista Enderrock: 1er curset d'iniciació al fracàs (Maig de 1998)
"... sorprenent. Aquest és l'únic qualificatiu que pot tenir el darrer disc dels banyolins Kitsch... Un treball difícil, però digerible, que mostra la cara més intimista i menys coneguda dels Kitsch. Un disc conceptual que s'ha d'escoltar de principi a fi, com més vegades millor..."
Ferran Amado
. Diari El Punt: Més lliures i millor que mai (2 de maig de 1998)
"... el nou espectacle/disc de Kitsch es va presentar dijous al Teatre de Salt, amb la sala plena i uns resultats artístics més que satisfactoris. El concepte del Curset... ha estat un dels més efectius sorgits fins ara d'aquesta unitat de destí i creació coneguda com Kitsch..."
Xavier Castillón
. Revista Individu Ocult: 1er curset d'iniciació al fracàs (Juny de 1998)
"... Kitsch dóna un gir sorprenent a la seva trajectòria amb un disc i, sobretot, amb un espectacle altament suggestiu, on es permeten el luxe d'incloure instrumentals... el disc respira l'atmosfera personalíssima de Kitsch..."
Xavier Juanhuix
. Diari Avui: Kitsch zero (24 de juny de 1998)
"... la carrera de Kitsch ha demostrat que el rock cantat en català pot jugar també amb un factor de risc i de renovació sonora. Potser per això la seva ha estat la història d'una independència, d'una coherència artística... i d'un fracàs. Ara el trio de Banyoles torna als seus inicis, al punt zero, i, en clau acústica, s'ha autoeditat una joia discogràfica: 1er curset d'iniciació al fracàs..."
Xavier Juanhuix
. Diari El Punt: Kitsch, pel costat menys salvatge (27 de juny de 1998)
"... Kitsch sempre ha passejat pel costat més salvatge. En el seu nou disc, però, la banda de Banyoles canvia de costat. 1er curset d'iniciació al fracàs és una producció que sorprendrà tant als seguidors de Kitsch com el públic que descobreixi ara aquest grup de rock, que avança avui de manera més relaxada que ahir..."
Xevi Planas
. Diari El 9 Nou: La màgia dels fracassats (27 de juny de 1998)
"... malgrat que pugui semblar que es tracta d'un disc que trenca amb el més recent de Kitsch, jo diria que més aviat es tracta d'un retorn als seus propis orígens a nivell sonor, com si caminessin en cercle, però eixamplant cada vegada més el seu diàmetre..."
Jordi Remolins
. Llibre Diccionari de la cançó. D'Els Setze Jutges al Rock Català: Kitsch (Abril de 2000)
"... Grup de Banyoles, d'estètica molt dura i fosca, violenta i primària, amb reminiscències postpunk. Els temes són fets de frases breus i mots aïllats, i la sintaxi n'és gairebé absent..."
Miquel Pujadó
. Diari El Punt: Kitsch reapareix diumenge a Banyoles, amb motiu de La Marató de TV3 (13 de desembre de 2000)
"... Kitsch viu: una bona notícia per al rock català..."
Xavier Castillón
. Diari Diari de Girona: Kitsch reapareix diumenge a Banyoles en un concert de la Marató (15 de desembre de 2000)
"... el grup obre una nova etapa amb la incorporació del guitarrista Lluís Costa, i presentarà noves cançons, ja que prepara un disc que sortirà l'any vinent..."
Xavier Juanhuix
. Diari Empordà: Kitsch reapareix amb temes nous enèrgics i contundents (19 de desembre de 2000)
"... els banyolins Kitsch han reprès la seva activitat musical... Aquesta tornada incorpora moltes novetats, no només pel que fa al treball, sinó també pel que als components... Un treball amb temes contundents, enèrgics, amb melodies molt riques i lletres reflexives; és a dir, cançons noves amb personalitat Kitsch..."
Lourdes Reixach
. Revista Enderrock: Kitsch. Adorant la màquina (Març de 2001)
"... els seguidors de Kitsch estan d'enhorabona. La formació de Banyoles ha recuperat l'energia després de dos anys d'experimentació i investigació. A partir d'ara, Kitsch obre una nova etapa i passa pàgina al seu passat, intentant recuperar l'autosuficiència i el fet diferencial que sempre els ha caracteritzat..."
Ferran Amado
. Revista Riff-Fanzine: Siempre ha habido y habrá grupos como nosotros (Juliol de 2001)
"... Kitsch son una rareza en el panorama rock catalán... Se vieron inmersos enmedio del fenómeno del "rock català" de principios de los 90s. Sin embargo, su propuesta era totalmente ajena a la de la mayoría de bandas mediocres que sonaban día sí y día también en las emisoras locales..."
Pablo Campoy
. Revista Museu d'Art de Girona: De què parlem quan parlem de rock gironí (Estiu 2001)
"... Kitsch, un dels pocs grups catalans que sempre ha apostat per una modernitat militant i assumida amb coherència. Banyoles ha estat sempre un lloc propici per a aquest tipus de postures revolucionàries..."
Xavier Castillon
. Diari El Punt: El rock en català, sota l'ombra del "carpe diem" (14 d'octubre de 2001)
"... Mentrestant el rock en català continua viu amb molts grups que busquen un lloc sota el sol. Tant de bo els conjunts i cantants interessants de tot aquest bloc -caldrà estar atents a què preparen Kitsch... - puguin donar a conèixer les seves novetats amb un mínim de condicions..."
Xevi Planas
. Suplement Què fem? del diari La Vanguardia (19 d'octubre de 2001)
"...La Sala Sidecar ens dóna l'oportunitat de veure en acció un dels grups que van revolucionar l'escena catalana alternativa dels 90 amb el seu look tirant a The Jesus and Mary Chain o The Cure. Cançons com "Oració", "Dona boja" o la versió que feien de Parálisis Permanente ("Autosuficiencia") encara tenen un lloc en la nostra memòria..."
Què fem?
. Revista Enderrock: Les mosques/Capsa de trons (Novembre de 2001)
"...La reedició totalment remasteritzada de les dues primeres maquetes dels banyolins Kitsch ha estat una de les grans novetats d'aquest any, més que res pel gran valor musical que hi ha en el seu interior... Les mosques i Capsa de trons ja han esgotat les primeres còpies i s'han convertit en els CD's més venuts a les comarques gironines el mes de setembre passat, i és que Kitsch encara desperten passions..."
Ferran Amado
. Revista La Marxa: La banda Kitsch reapareix a Roda de Ter amb nous temes (16 de novembre de 2001)
"... Kitsch és una de les formacions més carismàtiques del rock cantat en català. La seva música, contundent i agressiva, sempre ha contrastat amb la flacciditat d'altres conjunts coetanis..."
Jordi Remolins
. Diari El 9 Nou: Kitsch, retorn a Roda (16 de novembre de 2001)
"... Kitsch... es va consolidar com una de les bandes més sorprenents i demolidores del panorama català de la dècada dels noranta..."
Jordi Sunyer
. Diari El 9 Nou: Els Kitsch reneixen al Bac Art (19 de novembre de 2001)
"... el cert és que Kitsch no ha perdut capacitat de seducció i segueix sent un dels únics grups del país capaç de reinventar-se constantment sense trair ni els seus principis ni la seva essència..."
Jordi Sunyer
. Revista La Marxa: Estalvi en suor, inversió en talent (23 de novembre de 2001)
"... la desaparició dels dinosaures del rock català ha coincidit curiosament en el temps amb la tornada als escenaris de Kitsch, la millor banda autòctona fins que es demostri el contrari..."
Jordi Remolins
. Revista Enderrock: Kitsch. El final del compte enrere (Febrer de 2002)
"... l'etiqueta d'enfants terribles del rock en català actualment ja els queda massa lluny. Els banyolins han convertit les seves passions fosques en un optimisme i un saber fer que anys enrere no els era permès, més que res pel seu autisme i autoimmolació... Kitsch s'ha plantat aquest mes de febrer amb un nou treball... fet a consciència i quan gairebé tothom donava per fet que havien desaparegut..."
Ferran Amado
. Fòrum de la xarxa (Febrer de 2002)
"... Kitsch sempre ha estat com aquell familiar de dubtosa reputació de qui tothom s'avergonyeix i de qui ningú no vol parlar a les calçotades del diumenge. Els petits de taula, però, es miren de reüll i somriuen, desitjant secretament poder ser com ells quan siguin grans..."
Fòrum de la xarxa
. Revista Sinedició: Kitsch, 16 anys de post-rock fet a Banyoles (Febrer de 2002)
"... la seva no és una proposta fàcil. Música en català amb tics i reminiscències punks i sinistres per igual i amb unes lletres pròpies i úniques (100% personals, afirmen rotundament). Una formació que, com tota criatura musical amb 16 anys d'existència, ha patit alts i baixos, canvis de membres i discogràfiques i mil aventures. Això sí, sempre amb un caràcter i una manera de fer essencialment impermeable a modes, gustos o manies passatgeres..."
Sinedició
. Diari El 9 Nou: Kitsch, més electrònics (29 d'abril de 2002)
"... les lletres fosques són les que continuen marcant la pauta en els textos de Kitsch, una de les característiques que sempre els ha diferenciat de la majoria de grups catalans, molt donats a la lírica més enganxosa. Òbviament, també els diferencia el seu estil musical més directe i contundent que el que va marcar la línia majoritària del rock en català..."
Roser Ferrer
. La malla.net: Torna el grup més negatiu (3 de maig de 2002)
"... Ni tan sols després d'un llarg repós han decidit posar alguna gota d'optimisme a la seva música. En el seu setè disc, els banyolins Kitsch segueixen apostant per la cara fosca de l'ésser humà. Títols com Glaucoma o Introspecció no enganyen: són els mateixos de sempre..."
Marçal Lladó
. Revista Enderrock: Kitsch 7 (Maig de 2002)
"... Kitsch ha recuperat els seus inicis però posats al dia amb loops i bases pregravades que fan més ric el seu so, i que juntament amb les guitarres del mestre Costabella formen una teranyina compacta difícilment traspassable... Hi ha coses que no canvien mai, per sort..."
Ferran Amado
. Diari El Punt: Força equilibrat, molt professional (7 de maig de 2002)
"... Kitsch ha recuperat la intensitat dels seus primers treballs, i en directe el grup banyolí sona com una màquina imponent en què el factor humà -sobretot el bateria- treballa en coordinació perfecta amb les bases pregravades, i en què les guitarres poden construir elevats murs de so i, tot seguit, mostrar-se tan subtils i delicades..."
Xavier Castillón
. Revista El Temps: Kitsch 7 (Del 7 al 13 de maig de 2002)
"... Kitsch torna sense fer soroll, però amb un disc molt més coherent, senzill i clar que el número 6. Pairó i Costabella (i Costa i Abad) són capaços de contemporitzar amb el risc sense perdre els orígens, i així han tornat amb un disc menys directe, però molt més subtil que els anteriors... i mantenen inalterat el to obsessiu, dramàtic i torbador dels seus moments més seductors..."
Oriol Cortacans
. Diari Avui: Kitsch 7 (15 de maig de 2002)
"... fan la música que els agrada sense tenir en compte si és o no majoritària; tenen imatge, actitud, i, gràcies als anys, ofici, i editen discos sense cap pressa, fins al punt que en més d'una ocasió s'ha especulat amb la seva dissolució. Doncs, no, no s'han separat, i aquí tenim de nou els Kitsch... Música i sentiments naveguen alhora. I això, senyors, i no una altra cosa, és un grup de culte..."
Jordi Palmer
. Revista Individu Ocult: Kitsch 7. El retorn del VII (Maig de 2002)
"... El retorn dels Kitsch després d'un llarg parèntesi no pot ser més brillant. Estem, sens dubte, davant del grup més en forma del panorama musical a casa nostra... Rock intel·ligent per a uns temps en els que la mediocritat sembla instal·lada en tots els àmbits de la creació i especialment el musical..."
Ramon Moreno
. Revista Enderrock: Kitsch. 19/04/02, Dallas Nit - Porqueres/Banyoles (Juny de 2002)
"... Els monstres de Banyoles han tornat a treure el cap. Kitsch han trencat el seu silenci d'una manera impecable: amb un gran disc sota el braç (Kitsch 7) i un directe sense fissures... Amb un directe elèctric i contundent, Kitsch van oferir una actuació densa i espectacular... van donar vida a un repertori esplèndid, en què van brillar les cançons noves com la magnífica "Oceà", "Glaucoma", "El far" o "Antimonium", juntament amb clàssics inoblidables com "L'art de trair", "Dia boig", "Confessió"..."
Xavi Vollker
. Pàgina web rockcatala.com: Kitsch 7 (Juny de 2002)
"... Amb aquest nou disc Kitsch torna a l'actualitat musical catalana amb el seu característic pop-rock de guitarres combinat amb bases electròniques perfectament conjuntades... quatre músics amb les idees molt clares... els Kitsch han tornat, després d'un temps sense treure cap disc, amb molta força i aquest setè àlbum ho demostra..."
Jordi Garcia
. Revista Pack de So: Kitsch. El gòtic contemporani català (Juliol de 2002)
"... La formació gironina Kitsch ens ha sorprès novament amb un nou àlbum, 7, ... La banda ha apostat per la innovació i la recerca d'elements adients per una proposta que sense allunyar-se del gòtic inicial de la seva carrera s'ha consolidat de manera elegant i intel·ligent..."
Pack de So
. Pàgina web Sputniktv.com: Acaba el Rebrot 2002 (21 de juliol de 2002)
"... El toc de distinció del cartell d'ahir el van posar els banyolins Kitsch presentant el seu setè disc, Kitsch VII, on experimenten amb encert amb bases pregravades i amb temes tan acurats com Oceà o Le mal, que ahir va tancar el seu repertori. Malgrat el darrer parèntesi de dos anys, els banyolins continuen sent els més elegants sobre l'escenari..."
Sputniktv
. Pàgina web l' iraultz@-revolta: Comentari del moment (Juliol de 2002)
"... El Rebrot... el segon intent estrenant nova zona d'acampada prometia i així va ser. Grups com Brams, Mesclat, Obrint Pas o Banda Bassotti... en col·laboració amb Barricada i Kitsch van atreure prop de 8.000 persones al Camp de Futbol de Berga que ahir es va tancar amb un concert d'alçada. Cal destacar el magnífic cartell que el Rebrot va fixar pel dissabte..., sobretot, per donar pas al retorn dels sublims Kitsch..."
l' iraultz@-revolta
. Diari Regió 7: Música de col·leccionista (3 de juny de 2003)
"... Hi ha una teoria no conspiradora que diu que els crítics musicals només parlen bé dels grups de música que no venen i que el dia que comencen a triomfar els donen l'esquena. Els Kitsch confirmen la norma... no han deixat de rebre generosos elogis de la premsa especialitzada. Pel concert que van fer a la sala El Sielu de Manresa dissabte passat se'n poden apuntar un altre a la seva llista de paraules boniques... Són cars de veure i la sensació després d'escoltar-los és d'haver sentit un concert per memoritzar... Un concert en què van demostrar, ras i curt, que continuen sense abaixar el llistó..."
Marc Serena
. Revista Descobrir Catalunya: Kitsch. Com una obsessió (Setembre de 2003)
"... el 2002 Kitsch va renéixer presentant el superb Kitsch 7, un disc que els encorda amb la mestria del seu debut. Aquest treball dibuixa i ressegueix obsessivament una línia recta envers el seu primer disc i que passa per damunt de la resta de discos; com una confirmació irrefutable de la precisió de la seva vella brúixola i l'encert dels navegants. Kitsch segueix i preparen un disc nou. Compreu-lo, o compreu-ne qualsevol, tant és, si en compreu un, els acabareu comprant tots. Com una obsessió..."
Francesc Ribera, Titot
. Pàgina web rockcatala.com: Crònica de l'Acústica de Figueres (16 de setembre de 2003)
"... Tot i que els Kitsch van canviar les guitarres elèctriques per acústiques, no sonaven gaire menys potents del que és habitual en ells, la seva proposta sempre va carregada de força als directes... Una destacada afluència de públic es va aplegar durant l'actuació a la plaça del Museu Dalí..."
Esther Esteve, Jordi Garcia, Jordi Oset
. Revista Enderrock: Acústica 2003 (Octubre de 2003)
"... Kitsch com a cap de cartell de la Nit ENDERROCK no van decebre i van oferir el seu Electrocàustic, un espectacle en què els de Banyoles van substituir les guitarres elèctriques per les acústiques, però sense perdre l'energia que sempre els ha caracteritzat en directe..."
Ferran Amado
. Diari El Punt: El vuitè manament (28 de novembre de 2003)
"... Vuit discos en divuit anys que només resumeixen una part mínima de la gran creativitat de Kitsch: possiblement el grup que ha fet més per dignificar el rock en català... Kitsch 8 és un potent disc de rock en què ja destaquen un parell de singles -Desdeny i Sol al desert- i un tema (Xoc psicòtic) basat en un poema de, ni més ni menys, Jim Morrison. Mai no deixaran de sorprendre'ns..."
Xavier Castillón
. Diari Avui: Kitsch 8 (3 de desembre de 2003)
"... Fidels a la seva història i a una sonoritat que ja s'ha guanyat sobradament el seu espai en la música en català, els Kitsch acaben de treure el seu vuitè disc, titulat, com mana la tradició, 8. Atenció a temes com Desdeny i Aurora: són els Kitsch de sempre..."
Jordi Palmer
. Revista Enderrock: Curset d'iniciació a l'angoixa. Kitsch (Desembre de 2003)
"... Són una de les bandes en actiu més veteranes de l'escena catalana i no han perdut ni l'agressivitat ni la il·lusió del principiant. Divuit anys després de crear-lo, el monstre de Banyoles celebra la majoria d'edat amb una nova criatura... que farà les delícies de tots els que s'identifiquen d'alguna manera amb les situacions límit i angoixants de les seves cançons... s'han plantat aquest final d'any amb un nou treball que obrirà la porta als nous projectes d'una maquinària incansable de tempestes sòniques..."
Ferran Amado
. Revista Enderrock: Kitsch 8 (Desembre de 2003)
"... els banyolins són constructors de petits temples gòtics i tenebrosos, detallistes però senzills, on cal refugiar-se per meditar i ser conscients de les misèries que ens envolten. El vuitè volum de la seva discografia és un capítol més de la seva història... Una altra pedra ferma d'una formació amb un so, unes melodies i unes lletres sense escletxes..."
Xavier Mercadé
. Revista Nativa: Kitsch 8 (Desembre de 2003)
"... han pasado a través de mil modas fieles a una manera de entender la música y en "Kitsch 8" no es diferente. Si bien no innovan dentro de su estilo, este trabajo es un trabajo bien hecho, maduro, rockero, musicalmente brillante y con esas letras oscuras que siempre les han caracterizado... Es uno de aquellos discos que gana con las escuchas y el análisis detallado, y es cuando temas como "Aurora", "Desori", "Sol al desert" destacan..."
Joan Alamo
. Revista Descobrir Catalunya: Kitsch 8. No apte per a incrèduls (Gener de 2004)
"... Nou lliurament de Kitsch que rebla la seva maduresa amb cançons que tenen la virtut de demostrar que la insistència no sempre és sinònim de reiteració. Els incrèduls que pensàvem que no es podien superar ens hem vist feliçment contradits amb un disc deliciós, presidit per uns textos que pouen a la manera sublim allò grotesc fins fer d'aquesta condició un univers-presó..."
Francesc Ribera
. Revista La Marxa: Kitsch 8 (16 de gener de 2004)
"... Convertits en els alumnes més avantatjats de Joy Division en versió mediterrània, els Kitsch reprenen el ritme creatiu amb 8 després del bon regust deixat a 7. Encaixant a la perfecció ritme, electrònica, i guitarres, i acumulant el hit Desdeny a la seva gens menyspreable col·lecció de cançons imprescindibles, Kitsch demostren un cop més que si el rock en català no ha generat millors resultats ha estat a causa de les mancances de talent i no per limitacions idiomàtiques. Llàstima que Aurora, Desori, Xoc psicòtic i la resta de drames musicats a 8 seguiran sent probablement patrimoni d'una privilegiada minoria..."
Jordi Remolins
. Pàgina web Victima 10.com: Kitsch 8 (22 de gener de 2004)
"... A este grupo de Banyoles les vengo siguiendo con cariño desde sus inicios cuando se dieron a conocer en medio de todo aquello que se llamó "Rock Catala"... Después de 19 años de carrera y alejados casi por completo de los circuitos comerciales Kitsch han publicado uno de sus mejores discos. "Kitsch 8" no defraudará a los fans de la banda ya que recoge lo mejor de todos los trabajos anteriores. Un disco guitarrero y muy bien producido con estribillos efectivos y buenas letras que seguramente funcionará muy bien en directo..."
Raul
. Diari Diari de Girona: Kitsch 8 (23 de gener de 2004)
"... Els que es pensaven que la "resurrecció" dels Kitsch seria flor d'un dia (o una temporada) es van equivocar. La banda banyolina edita el seu vuitè treball i insisteix en l'atmosfera fosca i sinistra que els caracteritza. Lletres obscures i obsessives, guitarres contundents que prenen protagonisme a les bases pregravades. Ja ho sabeu..."
DdeG
. Diari El 9 Nou: Els històrics Kitsch tornen a Vic diumenge, amb el seu novè disc (13 de febrer de 2004)
"... Una de les bandes més interessants que han sorgit mai de la mal anomenada moguda dek rock català és, sense cap mena de dubte, Kitsch. Els banyolins sempre s'han allunyat del discurs pop-rock clàssic ensucrat de la majoria dels seus coetanis i des d'un primer moment van optar per forjar un segell diferenciat caracteritzat per lletres fosques i obsessives, guitarres esmolades i punyents, i una actitud incomformista i independent que els ha permès continuar al peu del canó durant 18 anys..."
Jordi Sunyer
. Diari Diari de Girona: Kitsch torna a fer teràpia (15 de febrer de 2004)
"... Kitsch 8, el desè disc del grup de Banyoles, és un dels millors àlbums de la història del rock fet a Catalunya, un cop d'efecte hereu del hardcore de Fugazi, interpretat per una banda amb pòsit, ofici i musicalment engrandida... Són 10 pastilles de rock amb actitud i contundència punk en les quals les guitarres tornen a sonar distorsionades i es deixa de costat la tecnologia..."
Rafa Quilez
. Revista El Temps: Kitsch 8 (del 16 al 22 de març de 2004)
"... Vuitè album del grup de Banyoles que manté les característiques que els han anat definint tots aquests anys. Rock torbador i obsessiu, que mima la música i s'esprem el cervell per crear una atmosfera de vegades claustrofòbica, de vegades esquizofrènica, amb poques concessions... "Desori", "Xoc psicòtic", "El col·leccionista" o "Aurora" són alguns dels temes que poden satisfer els seguidors de sempre, però també tenen l'accessibilitat justa per entrar en altres caps si les orelles estan mínimament obertes..."
Oriol Cortacans
. Pàgina web rockcatala.com: Kitsch 8 (19 de març de 2004)
"... El vuitè treball de la banda banyolina ens torna a presentar els Kitsch com una banda de rock... Totes les cançons segueixen la clàssica línia del grup de guitarres distorsionades, però amb aquella distorsió tan encertada i neta... Bones línies melòdiques i arranjaments excel·lents (fins i tot hi apareix un sitar) situen aquest treball en un nivell de qualitat notable..."
Jordi Garcia
. Agència EFE: Kitsch. En quinta y sin freno de mano (19 de març de 2004)
"... de una formación con 18 años de existencia, centenares de conciertos y diez discos a sus espaldas, solamente se pueden esperar cosas bien hechas y con sentido. Y eso es lo que demostró anoche Kitsch en la sala Apolo de Barcelona... Kitsch se lanzó a tumba abierta a explicar por qué pocos grupos pueden presumir en estos momentos de un directo contundente y demoledor y de unas canciones que parten de la melodía para luchar contra la depresión... la banda gerundense llegó, vió y venció ante un público que, pese a no llenar la sala Apolo, que presentaba una buena entrada, acabó totalmente entregado al saber hacer de Kitsch... Nadie daba un duro por ellos en la larga travesía del desierto que supuso el periodo comprendido entre "Primer curset d'iniciació al fracàs" i "Kitsch 7" pero, con cabezonería, tesón y convencimiento en las propias posibilidades, han vuelto mejor que nunca pasándole la mano por la cara a quien se ponga delante o les pretenda toser... Esa seguridad, que no prepotencia, les coloca ahora mismo un peldaño por encima de la media... "
Rafa Quilez
. Diari El Punt (edició BCN): Música (22 de març de 2004)
"... els Kitsch viuen en un present que escriuen dia a dia i disc a disc... A hores d'ara no cal buscar-los cap influència, ja que el so de la banda de Banyoles ja és tot un referent en la música en català... Els seus seguidors no poden tenir cap queixa del grup, ofereixen concerts sense fissures i sacien la set de material nou autoeditant discos com la sèrie de Cd amb concerts representatius que han començat amb Kitsch a La Nau... La seva és una carrera contracorrent, cantant al costat més fosc de la vida amb una contundència poc habitual i una claredat d'idees que sorprèn a cada cançó... la satisfacció es va dibuixar a la cara de Lluís Costabella i Joan Pairó quan tothom va cantar de tot cor la lletra d'Art de trair... Kitsch van donar per tancat un concert en què un cop més van demostrar que són un dels tresors més valuosos de rock que es fa al país..."
Xavier Mercadé
. Pàgina web ciberdiari.com: La força en directe dels Kitsch (29 de març de 2004)
"... Els Kitsch van presentar el passat divendres el seu darrer treball a la Sala Místics de Banyoles. Durant més d'una hora i mitja, el quartet banyolenc va fer un extens repàs de la seva nombrosa discografia, evidenciant que són un grup molt viu i que ha sapigut evolucionar... Kitsch va repassar tota la seva discografia, incidint especialment en el seu darrer treball (8) al tocar gairebé tots els temes de l'àlbum. Cal destacar cançons com Desdeny, El col·leccionista, Noves criatures, o la fantàstica Xoc psicòtic. Aquest fet evidencia que els banyolencs estan ben vius i que gaudeixen d'una bona salut musical, sense haver de recórrer únicament als seus grans himnes, error que cometen molts grups amb una extens repertori musical. Kitsch no ha caigut en aquest parany i ha sapigut aportar sàvia nova al panorama musical català sense oblidar l'estil que els va donar a conèixer... Cal destacar el bon so del grup i el privilegi de poder gaudir dels Kitsch en directe..."
Xavier Duran
. Diari El Punt: Kitsch: la senzillesa d'un gran grup en creixement (20 de novembre de 2005)
"... el públic no es va donar per al·ludit i va continuar assegut, demanant a crits que els membres de Kitsch tornessin a l'escenari. Va ser un dels moments més emocionants d'una nit que es va convertir en una gran celebració per commemorar entre amics -molts amics: el teatre ple- els 20 anys de Kitsch, un grup que té la virtut, bastant rara, de fer grans coses sense massa fressa, i amb una senzillesa inusual en el món de l'espectacle... Kitsch va premiar el públic amb dos temes nous, un dels quals forma part del projecte Els cors de Kitsch: una demostració que Kitsch continua investigant. Són els millors..."
Xavier Castillon
. Diari Diari de Girona: Kitsch torna a casa per celebrar entre amics el seu vintè aniversari (20 de novembre de 2005)
"... Un muntatge que, a banda d'il·lustrar el vessant gràfic i visual de Kitsch, està pensat per portar una banda que va començar afí al rock gòtic, va passar després al hardcore i al punk, i va coquetejar també amb la tecnologia, al cim de qualsevol grup, és a dir, a reescriure el seu repertori en altres condicions, amb una altra instrumentació, rellegint el discurs en clau acústica i reposada. En definitiva, a demostrar que no només hi ha actitud i so, sinó, sobretot, cançons..."
EFE
. Pàgina web horitzons.blogspot.com: Kitsch publica el seu "Electrokàustic" (05 d'octubre de 2006)
"... No ho anuncien cartells publicitaris ni programes especials de televisió. Kitsch han publicat un nou disc, el cd+dvd en directe "Electrokàustic"... Al cd hi trobarem alguns clàssics del grup: destaquen les impressionants El far, Antimonium i Hora fosca, i cal celebrar la recuperació de Maleït divendres... Els amants d'El far i Hora fosca, especialment, agrairan aquestes versions en directe, molt cuidades i que complementen molt bé les originals. A més d'un parell de versions, el disc inclou també set temes inèdits que satisfaran les ànsies dels seguidors més fidels, tot i que no haurien de deixar d'editar-se en estudi en un futur... Les cançons amb veu principal de Lluís Costabella mantenen la fidelitat del grup a les lletres fosques i amarades d'una tristor profunda. En aquest sentit resulta un gran encert haver musicat dos poemes d'Alejandra Pizarnik, Hija del viento i la preciosa Noche, versos que et xuclen durant la caiguda: "¡Faltan palabras, falta candor, falta poesía cuando la sangre llora y llora!". Queden, en català, Murmuri, Status i Cors, on per resistir sense que se't posi la pell de gallina ja caldria ser un llosa de marbre. "Quin status tinc, si sóc com una estàtua que no sent dolor?"... En aquests temps en què et trobes un pallasso cantant per a un càsting o destrossant un karaoke a cada cantonada (i a cada canal), en aquest país d'escenaris amb noms de companyia de telèfon mòbil i ràdios que repeteixen èxits patètics fins a l'esgotament, és bo saber que tenim un soterrani on escapar-nos, un so per a les nostres derrotes i els petits calfreds de l'ànima. És, entre pocs d'altres, la música de Kitsch, i hem après amb els cops i l'erosió dels anys a no viure sense ella. Aquest aprenentatge, un cop fet, no es perd: tot d'una se t'eriça la pell, se t'encongeix el cor i pels altaveus, Kitsch pregunta: "Quin sol es pondrà, si ja no em queden ombres on plorar tot sol?"..."
Dani D.L.
. Revista Enderrock: ElectroKàustic (Desembre de 2006)
"... aquest concert en CD i DVD de Kitsch representa una altra de les interessants propostes d'un dels grups més independents, inconformistes i que van a contracorrent a Catalunya... és visualment impecable i musicalment molt intel·ligent... Una obra sòbria i elegant, en la línia perfeccionista de Kitsch..."
Ferran Amado
. Revista Enderrock: Kitsch 10 (Maig de 2008)
"... hi ha poca música capaç de destil·lar tant de ressentiment, venjança i odi (sí:odi) com la que sentim en el nou treball de Kitsch... El disc desborda pura malla llet, una ràbia que avui dia no és capaç d'expressar cap més grup de rock d'aquest país. Les cançons són escopinades d'ira: rock bàsic, cru, orgullós, cínic, disruptiu, sense cap mena de concessió a la pau interior. El millor escenari per a aquest ritu autocompassiu buscat a pols, que culmina a "Testament", la peça que tanca el disc, resumeix bé el llegat d'una banda que eleva la depressió i l'autodestrucció a la categoria d'art en majúscules. Són les cançons que reafirmen Kitsch en el seu tro inexpugnable com a banda imprescindible i maleïda del rock en català..."
Roger Palà
. Diari El Punt: Kitsch triomfa a l'In-Somni (17 de maig de 2008)
"... Kitsch van ser els grans protagonistes de la nit, amb la formació renovada i algunes noves cançons excel·lents del seu recent Kitsch 10, combinades amb els grans clàssics de la casa... Costabella, Pairó i els nous còmplices van donar una lliçó de força, coherència i foscor. I el públic, realment entregat, els va atorgar un cop més el premi honorífic de millor grup català de rock, amb ovacions i insistent reclamació de bisos..."
Xavier Castillón