|
TESTAMENT Vint anys gemegant, fent de l'angoixa el nostre cant. Vint anys gemegant, sentint les llàgrimes coll avall i el cansament en caiguda lliure dins el cos. Estem tan acostumats a predicar al desert que ni la sorra als ulls ja no ens fa cap mal. Dins del pou dels pensaments cavarem la nostra tomba, que ningú ens busqui l'ombra, no ens la trobarà. No, no buscarem nous camins. No, no buscarem noves maneres. No, no buscarem causes eternes ni buscarem cap paradís. Només farem senyals de fum per als qui encara hi vulguin veure. Practicarem la religió per als qui encara vulguin aprendre. I ofegarem les queixes dels malalts de malenconia trinxant malmeses i velles cançons fetes d'encenalls. Ni tan sols queden museus on vulguin dissecar-nos, ni tan sols queden cançons excitants per masturbar-nos, ni tan sols ens queda enlloc un racó per amagar-nos. Deixeu-nos morir en pau. |